Back قوقحة Arabic قوقحه ARZ Pomacea CEB Pomacea Danish Pomacea German Pomacea English Pomacea Spanish Pomacea French תפוחון HE Pomacea Icelandic
Pomacea  | |
|---|---|
 Varietat violeta amb groc de Pomacea bridgesii | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Gastropoda |
| Ordre | Architaenioglossa |
| Família | Ampullariidae |
| Gènere | Pomacea Perry, 1810[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Els cargols poma (Pomacea) són un gènere de cargols de la família Ampullariidae.[2][3] Són gastròpodes d'aigua dolça, originaris d'Amèrica del Sud, Amèrica Central i el sud dels Estats Units.[4]
Fora del seu hàbitat natural, són considerats espècie invasora. Des de l'inici del segle XXI el cargol poma tacat (Pomacea maculata) va introduir-se a l'Ebre, i des del 2008, va començar a fer estralls considerables als arrossars del delta de l'Ebre i recentment es va detectar a uns arrossars de Palau-sator (Baix Empordà).[5][6] El control de la plaga és molt difícil, ja que les femelles són força prolífiques amb més de vuit-cents ous per posta.
És un gènere ben adaptat a hàbitats on períodes secs i períodes de pluges tropicals s'alternen. En combinar pulmons i brànquies fàcilment pot sobreviure en aigües pobres en oxigen. A més, tenen un sifó per respirar, format per un plec de l'epidermis a l'esquerra del coll, difícilment visible quan no és en ús. Quan vol refrescar l'aire de l'interior dels seus pulmons, per una contracció del múscul del plec es contreu i es converteix en una estructura tubular com un sifó. Així pot romandre submergit per respirar i protegir-se contra ocells depredadors.[4] El seu nom prové de la forma rodona de la seva closca i de la seva mida —són de fet, els cargols d'aigua dolça més grans de la terra– que es va associar amb la poma.[2]
Les diferents espècies, sobretot Pomacea diffusa i canaliculata se solien vendre a botigues especialitzades i van ser molt populars entre els aquariòfils, ja que netegen els aquaris en alimentar-se d'algues i detritus. Per manca de cura dels amos, sovint van escapar i proliferar de manera incontrolada a la natura, on fora del seu hàbitat d'origen, no tenen gaire enemics naturals, excepte el capó reial que va adaptar la seva dieta i que sembla un aliat nou en el control biològic de la plaga.[7][8]
- ↑ Perry, George (en anglès) Arcana, or the museum of natural history, 1810.
- ↑ 2,0 2,1 «Cargols poma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ortografia alternativa: Caragol poma
- ↑ 4,0 4,1 Ghesquiere, Stijn A. I. «Apple snails» (en anglès), 2007. Arxivat de l'original el 2018-10-27. [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ Agulló, Emili «Troben més postes de cargol poma a l'arrossar de Pals». El Punt Avui, 21-08-2015, pàg. 19.
- ↑ Pastells, Josep «Cargol poma:Inquietud i indignació al Baix Empordà». Diari Ara, 23-08-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ Berbís, Sílvia «El capó reial, nou depredador contra el cargol poma a l'Ebre». Ecodiari, 19-05-2015.
- ↑ «El capó reial, depredador natural del cargol poma». TV3, 20-05-2015.